Els Pets tornen amb un cop de puny a la taula. Es tracta de 1963, un disc arrabassador, dolç i descarat, un nou treball sobri i detallista, ple de melodies enganxoses que embolcallen històries amb ànima. Són dotze cançons que demanen ser escoltades amb calma, emmirallades en els clàssics de la new wave britànica però al mateix temps amb una voluntat trencadora i contemporània.
1963 és un cant adult a la vida, una reivindicació al pòsit que donen els anys viscuts. En temps de plaers immediats, aquest disc és una aposta honesta als petits detalls que només es poden copsar amb calma i bons aliments. 1963 també és una efemèride que defineix el contingut del disc: és l'any zero dels tres components del grup i al mateix temps el punt de partida del gènere que practiquen des dels seus inicis, un pop de guitarres amb melodies enganxoses com caramels de cafè amb llet.
En aquest nou disc, el tretzè de la seva trajectòria, Els Pets, amb la producció austera i sense colorants de Joan Pons, fan una clara aposta sonora per l'optimisme adult, cançons curtes i directes sense cap mena de farciment, peces de poc metratge amb un punt extra de vitalitat, per vestir unes lletres que recuperen el toc irònic i descregut de treballs anteriors, sense oblidar aquest detallisme ple de sensibilitat que els caracteritza.
Escoltant aquestes noves cançons queda clar que el trio tarragoní no s'ha deixat amanyagar pels premis i guardons dels darrers temps i que ha decidit teixir un antídot sonor a la grisor de la pandèmia, un al·legat musical a les ganes de viure i als bons temps que de segur han de venir.
